Després de l’èxit del 2018, els sindicats tornen a reivindicar la situació laboral de les dones, especialment la precarietat i la desigualtat amb què conviuen als llocs de feina. L’objectiu de la vaga feminista és reivindicar la igualtat real entre homes i dones en els centres de treball i també al carrer.

Els sindicats asseguren que la situació de les dones no ha canviat i que, malgrat les contínues reivindicacions, fa més de 10 anys que continua existint desigualtat. Es queixen d’inacció i de falta de voluntat política per erradicar el que consideren que és una xacra. Per això fan una crida a la mobilització popular: als carrers, a les empreses i a la societat en general.

Entre d’altres, aquest 8 de març del 2019, a més, es vol posar l’accent en els protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i la violència masclista. El 2018, a Catalunya, segons dades del Departament d’Interior, hi ha hagut sis dones assassinades per violència masclista, en l’àmbit de la parella. Els sindicats afegeixen que també hi ha violència masclista a la feina: una de cada 10 dones perd la feina a causa de l’assetjament sexual o per raó de sexe.

 

I si sóc home, què?

Tot i ser una vaga de dones que serveix per a reivindicar els seus drets i palesar la seva feina, els homes també poden donar-hi suport. Atès que és previst que les dones facin una aturada, els homes que vulguin defensar la vaga poden cobrir-les en l’entorn laboral i estudiantil, tenir cura dels familiars i assistir a les mobilitzacions.

Legalment, els homes poden fer vaga. Tanmateix, els col·lectius feministes alerten que si també la segueixen els homes aquesta perd tot el sentit, que és de comprovar com es paralitza el món quan les dones s’aturen.

 

Quines entitats donen suport a la vaga?

La CNT, la CGT, la IAC, la USTEC, la Intersindical-CSC, la COS, CCOO, UGT i sindicats d’estudiants han cridat a fer vaga.

 

Quines son les reivindicacions generals? Què exigeixen els sindicats?

La vaga del 8 de març és una oportunitat més per demanar la derogació urgent de la reforma laboral i els sindicats exigeixen a les administracions “una mostra real” per posar fi a les desigualtats al mercat de treball, augmentant els pressupostos dedicats a polítiques d’igualtat per a aquest 2019.

En línies generals es vol reivindicar:

  • L’erradicació de la bretxa salarial de gènere que a Catalunya és del 25% en el seu conjunt. De gairebé el 30% en el sector privat i del 15% en el públic i que es concentra en els sectors productius més feminitzats.
  • La superació de la bretxa horitzontal que relega les dones a les feines menys retribuïdes i reconegudes socialment i del sostre de vidre que impedeix la promoció professional de les dones.
  • Que els convenis i normatives que regulen els permisos, les jornades i els horaris, tant del sector privat com públic, garanteixin de manera efectiva la conciliació efectiva de la vida familiar, laboral i personal així com la corresponsabilitat en les tasques de cura i sosteniment de la vida.
  • El reconeixement econòmic (i polític) del treball de cura i sostenibilitat de la vida.
  • L’establiment de mesures sancionadores a les empreses que no garanteixin els mínims estipulats per la Llei d’Igualtat 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes.
  • L’eliminació de la precarietat laboral, la temporalitat i les jornades parcials que estan dissenyades especialment per a perpetuar la discriminació vers les dones i garantir el màxim guany al capital.
  • L’establiment de mesures econòmiques, polítiques i socials que tinguin com a objectiu l’erradicació de les violències masclistes arreu i en concret en l’àmbit laboral.
  • La derogació de les reformes laborals i de pensions perquè entre altres coses, perpetuen la vulneració de drets que patim les dones.
  • L’aplicació efectiva de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015. Exigim l’aixecament immediat dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional i que són els que afecten de ple l’àmbit laboral que ens ateny.
  • Visibilitzar i denunciar les múltiples discriminacions i violències que patim les dones en l’àmbit laboral. No és possible avançar cap a un model productiu que posi en el centre la vida de les persones si no erradiquem de soca-rel la violència patriarcal en totes les esferes de la vida.