Aquest passat dimarts, 23 d’octubre de 2018, s’ha publicat al BOE el Real Decreto 1302/2018, de 22 de octubre, por el que se modifica el Real Decreto 954/2015, de 23 de octubre, por el que se regula la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos y productos sanitarios de uso humano por parte de los enfermeros.

Aquest real decret modifica alguns dels errors -segons diuen- del primer decret que es va publicar fa 3 anys. L’anterior decret més que regular legalment la “prescripció infermera” el que va fer és deixar-nos en una situació d’il.legalitat en totes les actuacions que fèiem, fins-i-tot a l’administrar una vacuna.

És per aquest motiu, que la modificació del decret que s’acaba de publicar, més que arreglar el nyap anterior, simplement ha fet -de forma interessada i sense pensar en el que realment necessitem les infermeres i infermers ni les persones a les que atenem- que poguem administrar vacunes de forma autònoma i així no tenir els problemes dels anterior anys en les èpoques de campanya vacunal de la grip. Simplement.

Un altre punt que ha “millorat” és que ja podrem “indicar i autoritzar”, és a dir, receptar (el terme prescriure els hi fa molt de mal que surti de la nostra boca) tots aquelles medicaments que no requereixen de prescripció mèdica. És a dir, ja podem fer legalment el que els nostres familiars, cosins, amics i veïns fan lliurement sense haver de treure’s una carrera d’infermeria. Ahhhh si… i productes sanitaris (gases, bolquers, tirites…..).

També s’ha eliminat el requeriment que indicava que per a la “prescripció” de fàrmacs subjectes a prescripció mèdica, sempre era necessari un diganòstic mèdic previ amb la seva prescripció. Ara, la prescripció de certs fàrmacs es podrà fer seguint protocols i guies de pràctica clínica consensuats amb els altres professionals prescriptors. La trampa resideix en que aquests protocols els haurà d’aprovar -i en algunes ocacions elaborar- una Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud validados por la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. I per això, han donat un plaç de temps de 2 anys…

En el fons, no es vol fer el que realment seria necessari per legalitzar una real prescripció infermera: modificar la Llei del Medicament per tal de que les infermeres i els infermers també siguem professionals prescriptors igual que ho son els metges, els odontòlegs i els podòlegs.

Així que, en l’àmbit de les urgències i emergències, seguim com sempre. Els més afectats son els professionals que treballin en Atenció Primària o altres àrees en les que sigui necessari emetre receptes als usuaris.

En el nostre cas, no receptem res sinó que administrem tractaments farmacològics seguint unes guies i protocols consensuats i validats científicament tant a nivell nacional com internacional.